Després d'una pujada meteòrica, és d'agrair que un grup arribat aquest moment de la seva carrera, posi els peus a terra i agafi del fre de mà per tornar a fer una música feta des de l'ànima mes profunda, i deixar el pop pel seu carismàtic cantant, on el Jónsi sembla que també se sent còmode però que potser no tant la resta de la banda, es podrà dir el que es vulgui d'aquest disc però crec que la seva sinceritat musical el defineix per si mateix. Llarga vida a Sigur Ros!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada